Perquè l’única manera que tenim de canviar una realitat injusta, insolidària i insostenible, és fent allò que ens agradaria que fes tothom; és a dir allò que està a les nostres mans. A més de l’impacte de les nostres accions, quants més de nosaltres participem en fer un món més just més s’hauran d’implicar en el mateix les administracions, les empreses i les organitzacions.
L’activisme ha existit des que existeixen societats organitzades. Aquestes accions han anat de la mà de moviments socials organitzats per dur-les a terme. Tanmateix les mobilitzacions sovint eren sectorials i normalment de caire local. Així va començar la defensa dels drets de les persones treballadores –sindicats–, per la igualtat –moviment feminista–, per evitar la contaminació d’espais naturals –entitats ecologistes–, etc. Progressivament i a mesura que es va palès que les causes dels problemes i els seus impactes eren semblants a diferents parts del planeta, el moviment es va internacionalitzant.
L’eclosió de l’anomenat moviment alterglobalització amb un impacte públic se situa a Seattle –EUA– a 1999 en la contracimera de l’
A la tardor de 2011 –impulsat des de l’Estat espanyol– el moviment popular de persones indignades amb una classe política que retalla els drets socials però segueix protegint la banca i el tipus d’economia que ha provocat la crisi, s’estén de manera descentralitzada i organitza mobilitzacions als cinc continents.
L’activisme és tot aquell treball i energia que voluntàriament i sense remuneració dedica una persona o una organització per tal de modificar estructures i conjuntures que són injustes en l’àmbit social, natural o ecològic.
Cerca un equilibri entre el treball directe –les pròpies accions– i l’indirecte –la pressió als actors que tenen obligacions i responsabilitat social. Una de les seves tasques principals és la visibilització de la vulneració dels drets individuals i socials vulnerats, i de pràctiques antiecològiques amagades, i la denúncia –seguint vies legals o no– d’administracions públiques i d’ens privades les actuacions de les quals estan provocant desigualtats, injustícia o impactes insostenibles en el medi.
Molts grups d’afinitat han acabat creant organitzacions no lucratives per mirar de professionalitzar i sistematitzar el treball que es feia. En la majoria d’elles se seguirà compaginant la feina amb l’activisme fora d’hores i sense remuneració.
Els moviments socials són organitzacions o plataformes que tenen com a tasca principal l’activisme. Necessàriament no han de tenir personalitat jurídica –estar registrades com associació, fundació, cooperativa, etc.–, ni trobar-se cara a cara habitualment, ni ser estables o rígids. Això és així perquè les actuals tecnologies de la comunicació permeten crear xarxes a distància i tenir estructures plàstiques i flexibles sense una direcció clara, i amb un nombre de participants i una potència que pot variar força en funció de l’acció que es duu a terme.
Es parla de campanyes quan la seva existència està delimitada en un temps i els seus objectius són clarament identificables i concrets. En la majoria dels casos estan formades per diferents entitats que uneixen els seus esforços, tot i que una campanya també pot acollir persones que hi participen a títol individual.
Una de les finalitats dels moviments socials és la cerca d’alternatives i la seva posada en pràctica. Amb això no només es busca la coherència –practicar amb l’exemple– i mostrar que un altre realitat local és possible, sinó que –com a suma de totes elles– també ho és un altre món.
Tot i que la vocació dels moviments socials és el treball local, sovint es participa en organitzacions nacionals i internacionals per mirar de fer pressió i promoure canvis en els seus corresponents àmbits d’influència.
... sobre la democràcia
Donat que els governs estan formats a partir del parlaments i que aquests han estat escollits en votacions lliures, representen la nostra voluntat.
... però la pràctica
Els governs sovint fan polítiques a curt termini i populistes per tal de tenir content al seu electorat o representen els interessos corporatius més que no pas els de la ciutadania i, menys encara, el de les poblacions del Sud. Per això cal defensar una democràcia i una política que siguin participatives en el treball del dia a dia.
... sobre l'activisme i els moviments socials
Les empreses i les administracions són conscients que no tot el que faran agradarà i troben lògic que hi hagi grups que mostrin la seva discrepància.
... però la pràctica
Moltes de les alternatives que ara es presenten han estat, fins fa ben poc, la manera de viure i el funcionar de moltes societats, ja que respectaven els ritmes de la natura i les necessitats de les persones.
Per això el que haurien de ser alternatives i perifèriques són les pràctiques que augmenten els problemes socials i ecològics. Són aquestes males pràctiques les que s’haurien de justificar i ser perseguides o reprimides.
Una ciutadania activa no passa per observar què fa la classe política o com actuen les empreses per –només– queixar-se. Si les societats i les seves organitzacions les construïm les persones, amb les nostres accions podem canviar tendències que semblen irreversibles o mostrar que el món que tenim ha estat així però pot ser d’una altra manera.
Les iniciatives a les que ens podem adherir...
... sobre el deute extern
Per a l’aplicació d’una fiscalitat progressiva, que fa que pagui qui més té, i per a la reducció dels impostos plans, els que graven a tothom per igual, per augmentar la fiscalitat de les grans fortunes i de les transnacionals, per evitar la fuga de capitals del Sud cap als bancs del Nord, i per a l’abolició del deute extern immoral i il·legítim.
http://www.jubileosuramericas.org
Per a la denúncia dels negocis fraudulents de la banca, de la influència que exerceixen en la política social i econòmica dels governs, i dels seus vincles amb estats totalitaris, armament o altres amb impactes nefastos en el medi ambient o en les comunitats.
http://lossecretosdelosbancos.org
... sobre comerç exterior
Per a la investigació i la difusió de la informació necessària per poder realitzar un consum sostenible i crític tant d’empreses que ofereixen productes com de les que ofereixen serveis (banca, energia, telecomunicacions, etc.).
Per a la difusió d’un model de consum d’aliments i productes bàsics autogestionat que incorpora criteris socials, ecològics i justos, i estableix ponts entre les persones que produeixen i les que consumeixen.
... sobre institucions financeres internacionals
Per denunciar l’actuació de les institucions financeres internacionals (com el Banc Mundial o l’FMI) tant al Sud com a Europa, afrontant la deutecràcia i promovent un sistema de finances més responsable, democràtic i sobirà.
http://www.quiendebeaquien.org
Per denunciar com les finances i els moviments especulatius estan enfortint agents privats que posen els governs al seu servei, per a l’abolició dels paradisos fiscals que faciliten l’entrada al mercat del diner que prové de negocis opacs i que els beneficis no paguin impostos, i per a la prohibició de l’especulació financera.
Per a una banca ètica que sigui el resultat cooperatiu de moviments i organitzacions socials sense afany de lucre, que sigui assembleària i transparent, que no inverteixi en negocis immorals ni operi en paradisos fiscals, i faciliti crèdits a persones i iniciatives en risc d’exclusió.
... sobre empreses transnacionals
Per a una economia local i justa que aplica criteris solidaris i sostenibles tant a l’interior de l’entitat com pel que fa a la seva relació externa amb altres persones, col·lectius i recursos naturals.
Per a la monitorització de les pràctiques de les transnacionals en països del Sud, la denúncia quan actuen amb impunitat i la pressió per tal que signin compromisos amb auditories externes de bones pràctiques.
http://www.enlazandoalternativas.org/
http://www.bancosantandersinarmas.org
http://repsolmata.ourproject.org
... sobre deute ecològic i canvi climàtic
Per a la producció i comercialització d’energia neta, per incorporar criteris de sostenibilitat en lloc de maximitzar beneficis, per a l’educació d’infants, joves i persones adultes en l’estalvi i la reducció del consum.
Per a la lluita contra el canvi climàtic, de manera que es busqui un canvi real de model energètic i de consum, i no suposades respostes tecnològiques o comerç de gasos d’efecte hivernacle.
http://elclimanoestaenvenda.wordpress.com
A qui li interessa que nosaltres pensem que no hi ha res a fer o que no paga la pena moure’s per canviar les coses?
Si creiem que no serveix de res el que fem nosaltres si tampoc ho fa la resta, no podria emprar aquest argument, com pretext, qualsevol govern o empresa?
És millor que hi hagi moltes alternatives en molts àmbits, o que concentrem esforços en pocs nòduls per actuar amb més força?
Per a la denúncia de la corrupció política i el seu abús de poder, per a la defensa de la pràctica ètica en els poders executiu, legislatiu i judicial, per a la transparència i la reducció del poder de la banca, i per a la construcció d’una democràcia real i des de la base.
http://www.acampadadebarcelona.org/
Per a l’obvietat que el creixement infinit no és possible en un món amb recursos finits, i per a l’elaboració de propostes per girar 180° la tendència de consum d’energia i matèries.
... Algunes reflexions
«Jo crec que hem de partir del sentit comú de la gent, d’una lògica més humana»
Actuem segons una lògica humana –fem allò que ens interessa com a comunitat amb sentit comú– o ens tirem pedres a la nostra teulada?
«L’acceptació de l’inacceptable? Aquesta gent accepta [fins i tot] una merda»
Com és que ens empassem tantes coses que van en contra del nostre futur, de la sostenibilitat i de altres pobles del món?
«La aceptación de lo inaceptable; ése es el error»
Si acceptem allò que no hauríem d’acceptar, ho fem perquè passem de tot o per desconeixença?
«¿Por qué el escenario no tiene la energía de la calle?»
És l’art també una altra manera de denunciar injustícies o només és estètica i entreteniment?
«Es imposible estar a la altura de la injusticia»
La injustícia és una realitat aliena o també nosaltres en formem part?
«El treball s’ha convertit en una nova forma d’esclavatge, de submissió. Especialment per a les dones que fan fins a tres jornades laborals. Ja és hora que la cura i la reproducció es reconegui»
Com és que les dones pateixen encara més els problemes socials i ambientals, tan aquí com al Sud?
«El que realment m’emprenya és que els pocs calers que tinc al banc puguin acabar invertits en una empresa armamentística»
Quina sortida tenim actualment per a què això no passi?
«No pot ser que les empreses tinguin més força i més poder que els estats, perquè llavors ja sabeu a qui representen els polítics»
Una part del poder de les empreses no li donem les persones que consumim els seus productes o serveis?
«Hi ha un problema més global, són les divisions cada cop més gran entre rics i pobres»
No és aquesta realitat una que tenim en comú els països del Sud i del Nord?
«Sostenim un sistema que és violent, ens fan sostenir un sistema que és violent perquè ens l’han imposat»
Qui o què ens fa participar en aquest sistema i què podem fer nosaltres per no formar-hi part?
«Una societat lliure només pot ser construïda per ésser lliures amb la participació i l’esforç col•lectiuo»
Li hem de donar més importància a la llibertat individual o a la col•lectiva?
«La llibertat col•lectiva no existeix ni existirà sense la llibertat individual»
La defensa dels drets i llibertat individuals no és justament el que defensa el neoliberalisme més reaccionari?
... Unes quantes intencions
«Acércame el mundo»
Com és que vivim tantes realitats del nostre món –que coneixem– com alienes i llunyanes?
«Hem de sortir de la nostra bombolla, del nostre petit món»
Qui ens ha fabricat aquesta bombolla, nosaltres o altres?
«La palabra es acción»
És acció o només és el primer pas per actuar?
«Hem de recuperar el poder»
Les classes treballadores hem tingut mai el poder polític o només el de consumir?
«La pau també significa acabar amb les desigualtats, la injustícia, la pobresa. El nostre model de consum és violència també, perquè provoca malalties i mort arreu del món»
Si nosaltres volem acumular més, consumir més, no estem reproduint a petita escala allò que critiquem?
«Hem de prendre consciència dels canvis que ha de fer el Nord per deixar avançar el Sud»
A més de la part que tenim per fer aquí, què li toca fer al propi Sud per canviar la situació?
«Hem de recuperar i reforçar el paper d’allò públic. Només així podrem cobrir les necessitats bàsiques de tothom»
Ens estem mobilitzant ara que de manera força evident s’està debilitant l’administració i els serveis públics?
«HHem de rescatar el govern des del poble»
Ens ho facilitaran o es dedicaran a posar-nos pals a les rodes?
... I noves realitats ja en construcció
«Nunca he visto nada parecido en mi vida»
Som conscients de que –especialment als països del Sud– ja fa temps que hi ha moltes mobilitzacions?
«Compte que aquí ningú sap el que pot passar»
La por al desconegut o al canvi, ens ha de frenar?
«[Redefinir el model financer] s’ha de fer de manera local. Vol dir una banca ètica basada en la transparència, en la gestió de recursos sota criteris ètics, en la no especulació. És a dir, l’economia de les persones»
Tenim els diners a la banca ètica o només pensem que està feta per a altres persones o organitzacions?
«Hi ha moltes eines justes, no sé, se m’acut la renda bàsica»
Quines altres propostes hi ha per a la redistribució de la riquesa?
«Exigim la radicalització de la democràcia. Hem pres consciència que la societat i l’Estat som nosaltres»
El nostre paper és ser l’Estat o és monitoritzar-lo, auditar-lo o pressionar-lo per a què actuï de certa manera?
«El nostre referent no ha de ser la legalitat sinó la legitimitat. Les nostres estratègies han d’anar més enllà. Hem d’anar per sobre de lo legal»
Està justificat saltar-se la llei o trencar la pax romana de cara a crear una societat més justa?
«Persones lliures, informades i actives»
Quins són els millors mitjans per informar-nos i les millors plataformes per actuar?
«Los cambios serán paulatinos pero seguro que podremos transformar la realidades a golpe de diálogos, de asambleas, de pequeños cambios que son los más poderosos»
Un canvi radical és millor fer-lo poc a poc o d’una manera més ràpida i traumàtica?
«Y será así, multiplicando nuestro poder conjunto como, poco a poco, ocuparemos cada vez más y más espacio»
No és la lluita col•lectiva l’única sortida que tenim per canviar estructures?
Reduir, Reutilitzar, Reciclar... però també Reparar i Redistribuir. Article ple de propostes.
Inteferències creada por Quepo i ODG està sota una Llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported. Creada a partir de l’obra a www.interferencies.cc. Permisos més enllá d’aquesta llicència estan disponibles en anglès a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/legalcode.